Falta un dia per a l’inici de les classes

M’aixeco a una indeterminada hora, envio un sms a l’Aleksei el company rus que va conèixer Paco a València. Paco va ser un dels grans amics que hi vaig fer a Polònia, Warszawa en la meva estada d’estudis. Un gran físic i millor persona... continuem; em dutxo, la dutxa no es una meravella però fa la seva funció, em vesteixo. Al tornar de la dutxa tinc resposta d’Aleksei per quedar, dic de queda a les 18:00 a la residencia, ja que encara no em conec el metro. Ales sis m’envia un missatge dient que esta fora. El conec i em presenta al seu amic Armen. Parlem una mica de tot: política, vida Moscou, Rússia, Putin, CCCP...

Son molt bona gent. Anem al centre amb metro, i fem un volt pel costat del riu Moskva, i després de caminar una practica usual en els moscovites, fem parada i fonda. Bevem i mengem alguna cosa. Continuem parlant de Rússia i de les minories, Armen es armeni. Passem una bona estona; mes tar s’ofereixen a portar-me en taxi cap a la residencia. Abans d’això fem una cervesa al carrer i contemplem la immensitat de la ciutat i el viure dels moscovites.

Al tornar a casa vaig ala bar de la residencia i continuo coneixen mes gent, la Pauline una francesa i en Roman un austríac que es un autentic freak, estudia Informàtica, jejeje...

Bona gent, bona gent. Parlem i bevem i cap a casa a dormir. Final d’un altre dia a Moscou. Demà hi ha classes. Un mes definitivament es molt poc temps per conèixer Moscou i la seva gent.

Salut i anarkia.


Jo, recolzat en el pont que creua el riu Moskova. És un dels tants ponts que hi ha, aquest és al costat del Kremlin i la Plaça Roja


L'Aleksei i l'Armen, en el meu primer contacte amb russos, em van ajudar molt durant tot el tems que hi vaig ser a Moscou. Salut tavaritxs

El meu aniversari

M’aixeco a una hora indeterminada i intermitja. Em vesteixo i pujo a dalt a veure l’Elvira; no hi es, aprofito que he pujat al 13e pis per fer unes fotos des de la balconada. Baixo i parlo amb el meu company d’habitació en Neboixa. Li dic que es el meu aniversari. Conec els altres companys de pis en Piotr, un polonès i en Tom el croat; un croat viatger. Me'n vaig a comprar al supermercat. El serbi em diu que li compri quatre baltika num 3. Sortint cap al supermercat em trobo amb un noi de Múrcia, el Fran ja porta mes temps aquí. Em va explicant durant cinc minuts el funcionament de l’institut.

Continuo el meu camí cap al supermercat i comença a ploure; això m’agrada es una especie de txiribiri moscovita, l’unic que em sobra es que estic suant. Vaig al supermercat i em compro alguna cosa per menjar i cerveses baltika, tant per a mi com per al serbi Neboixa. també compro uns gots petits, un paquet de sis. Pago amb la targeta i torno cap a casa, els desplaçaments caminant s’em fan feixucs Moscou es immensament espaiosa i gran. Aquí la colla de fills de puta d’especuladors del Zaplana i companyia desfruitarien cremant arbres i campinya per construir cases i cases. Espero que això no ocorri però em sembla que es una malaltia que es propaga per totes les parts, ja sigui en un mon oriental o en un mon occidental.

Arribo a la residencia: bevem algunes cerveses i després baixo la bar de la residencia. això si que es una residencia com diria nostro sonyor!! Collons!!! El bar tanca a les tres, vaig coneixent serbis i croats. Son molt bona gent, son mediterranis com nosaltres. Acabat de tancar el bar com els durícies marxem cap a la meva habitació i continuem bevent unes cerveses fins que tothom se'n va a dormir. Estrany dia, ja que es un aniversari diferent; lluny de la meva família i els meus amics. Per cert la meva germana també fa anys el mateix dia que jo. Aquests text va dedicat a la meva estimada germana Vanessa.

Salut.


Jo a l'entrada de la residència amb el puny aixecat, saiuz.....



En Piotr i en Neboixa, companys de pis

De la feina a l'aeroport direcció a Moskva

M'aixeco tard estic molt nerviós, collons me'n vaig a Moscou. Menjo "libritos" les quals els he preparat jo, ja que ma mare ha de tenir cura d'en Ferran, un bebè que cuida des del juny, en Ferran té sis mesos.

Després de menjar marxo a treballar a l'Editorial Océano és el meu últim dia fins després de vacances, quan comenci el curs escolar. A l'editorial ningú truca, treballo com a tutor i em dedico a mirar informació sobre les universitats de Moscou i Minsk (cosa que podia haver fet abans quins pebrots). Surto a les 20:00 de l'editorial i em vaig amb l'autobús número 30 cap a casa.

Un amic meu, el Teki, em truca i fem l'última cervesa abans de marxar mentrestant el meu pare i la meva germana vana a busc ar el cotxe al garatge. Nerviosament prenc la cervesa amb el Teki mentres parlem de feina i el que puc portar de Rússia com a record per a ell i la seva núvia, una mexicana molt eixerida i simpàtica. Finalment després d'acabar la meva Voll Damm marxo cap al cotxe, pujo i anem cap a l'aeroport.

El meu pare i la meva germana m'acompanyen a l'aeroport. Primerament la meva germana condueix i el meu pare fa de copilot. La meva mare ens troba més tard a la cua de la facturació de l'equipatge de Clickair, viatge i vol cap a Moscou.

Parlem i prenem alguna cosa al Pans, jo em menjo el meu entrepà de pernil i formatge que la meva mare m'havia fet abans.

després de menjar i beure una cocacola marxo en direcció a la terminal del meu vol.

El meu vol amb una mica de retard; entro a l’autobús que ens porta cap a l’avio, i pujo i m’assec en el meu seient. Al costat meu hi ha una parella de russos diguem-ne doningueros molt simpàtica que m’ofereixen una mica de vi, jo els dic que no. Aquest russos son molt simpàtics. Arribo amb una hora de retard a l’aeroport Demodovevo de Mockba. El mateix procés que en l’aeroport de Barcelona; un autobús ens ve a buscar i ens porta a la sala del l’aeroport.

Ja estic en territori rus; jaja. Els funcionaris s’ho prenen amb certa calma, primer omplo el full d’inmigració. Soc l’ultim del vol en passar la frontera Europa-Rússia.

La funcionaria em mira un parell de vegades i finalment em marca el passaport amb un segell. Ja estic a Moscou, jaja. Al sortir em trobo amb un jan que em porta en taxi i al meu costat n’hi ha una noia. Després de 2 minuts començo a parlar amb ella. Ella ve de Barcelona igual que jo i agafarem el mateix taxi de l’institut. El viatge es fa llarg, ella es veterana i m’explica com va el curs i com es Moscou. Durant el viatge parlem de que fem: feina, estudis, inquietuds...

Una vegada arribem a l’Institut fem l’inscripció i la registració, ens donen les claus de les nostres respectives habitacions; deixem les coses i mes tard anem a fer un tomb per la ciutat després d’haver descansat una mica. Ella parla el rus amb bastant fluïdesa, anem a comprar una targeta de mòbil russa per al meu mòbil alliberat quatre dies abans sortir de Barcelona. Posteriorment anem al super a comprar i la liem trencant una gerra de cervesa que em volia comprar per a la meva habitació. Després d’això ens anem al cinema del costat; mengem un frankurt, cervesa i coca cola. Seguim parlant de coses, situacions i realitats. Finalment marxem cap a l’Institut. I jo caic fet pols al meu llit, dormo. Estic cansat, ha sigut un dia molt llarg. Ja estic a Moscou. Salut


Els voltants de la residència, a prop del carrer Akademika Volguina 6, visca l'arquitectura soviètica