M’aixeco a una hora indeterminada i intermitja. Em vesteixo i pujo a dalt a veure l’Elvira; no hi es, aprofito que he pujat al 13e pis per fer unes fotos des de la balconada. Baixo i parlo amb el meu company d’habitació en Neboixa. Li dic que es el meu aniversari. Conec els altres companys de pis en Piotr, un polonès i en Tom el croat; un croat viatger. Me'n vaig a comprar al supermercat. El serbi em diu que li compri quatre baltika num 3. Sortint cap al supermercat em trobo amb un noi de Múrcia, el Fran ja porta mes temps aquí. Em va explicant durant cinc minuts el funcionament de l’institut.
Continuo el meu camí cap al supermercat i comença a ploure; això m’agrada es una especie de txiribiri moscovita, l’unic que em sobra es que estic suant. Vaig al supermercat i em compro alguna cosa per menjar i cerveses baltika, tant per a mi com per al serbi Neboixa. també compro uns gots petits, un paquet de sis. Pago amb la targeta i torno cap a casa, els desplaçaments caminant s’em fan feixucs Moscou es immensament espaiosa i gran. Aquí la colla de fills de puta d’especuladors del Zaplana i companyia desfruitarien cremant arbres i campinya per construir cases i cases. Espero que això no ocorri però em sembla que es una malaltia que es propaga per totes les parts, ja sigui en un mon oriental o en un mon occidental.
Arribo a la residencia: bevem algunes cerveses i després baixo la bar de la residencia. això si que es una residencia com diria nostro sonyor!! Collons!!! El bar tanca a les tres, vaig coneixent serbis i croats. Son molt bona gent, son mediterranis com nosaltres. Acabat de tancar el bar com els durícies marxem cap a la meva habitació i continuem bevent unes cerveses fins que tothom se'n va a dormir. Estrany dia, ja que es un aniversari diferent; lluny de la meva família i els meus amics. Per cert la meva germana també fa anys el mateix dia que jo. Aquests text va dedicat a la meva estimada germana Vanessa.
Salut.
Jo a l'entrada de la residència amb el puny aixecat, saiuz.....
En Piotr i en Neboixa, companys de pis
Jo a l'entrada de la residència amb el puny aixecat, saiuz.....
En Piotr i en Neboixa, companys de pis
2 comentaris:
ni una lagrima, eh? que estas son cosas pa' celebrar! cuantos pueden decir que han podido celebrar su cumpleaños (aunque echando de menos a su familia y amistades) en un pais diferente, conociendo personas de diferentes culturas, haciendo nuevas amistades, aprendiendo cosas nuevas... esto si que es vivir la vida como Dios manda... con Balls of Steel! Res mes tristesas!
bebiendo kon serbios y croatas, allí tienes razón. sólo faltaban los bosnios
Publica un comentari a l'entrada