Ja hi som a Sant Petersburg

Arribem a les 10 del matí a Sant Petersburg, amb puntualitat, al sortir de l'estació del tren, ens trobem a l'avinguda Nevski, una gran, bonica i interessant ciutat és la primera impressió. En Piotr i jo ens dirigim cap a la pensió per fer la registració. Donem passaports, ens fan les fotocòpies, ens expliquen com anar, per que el lloc on vam anar era una oficina. Tenen habitacions llogades per Sant Petersburg. Malauradament no podré dormir una estoneta perquè la nostra habitació no estarà llesta fins les tres de la tarda, la mare que els va parir. estic cansat i deshidratat, comprem aigua i cocacola.

En Piotr diu d'anar a Petrogrof, em sembla bé, agafem el metro. El metro és curió i de caire ecològic si més no ja que no tenen tiquets pròpiament dit, has de comprar unes monedes i ficar-les per tal de validar el bitllet, jeje. Després d'agafar el metro agafem una "Marxrutki", una espècie de furgoneta groga que per 35 rubles ens porta al nostre destí. Una vegada arribat comença el gasto amb els tiquets i entrades per visitar els palaus i els museus de Petrgrof. Bonic, però massa sumptuós pel meu gust. Al sortir del palau dels tsars comprem alguns llibres, de fet el llibre té les fotos i la seva explicació en castellà, encara no hi és en català, sniff.

A la sortida un tio calb m'escolta com li explico uns conceptes en castellà al Piotr, la seva xati és a Ses Illes treballant. El tio comença a parlar amb mi en català hi m'explica que hi treballa a Barcelona al Deustch Bank, el tito és alemany i porta uns tres anys vivint a Barcelona. Parla amb nosaltres sobre el que fa, on viu i demés dèries. Com a qualsevol lloc turístic, sempre hi van per la pela, ens comencen a foragitar del lloc. Plou, i no tenen compassió de nosaltres. Fem les últimes fotos i li dic al Piotr que estic cansat i que em vull anar a casa a dutxar-me i descansar una mica. Aquests polonesos no tenen mesura. Collons!!!

Arribem a l'oficina, agafem les claus i paguem 100o rubles de fiança. Arribem a l'habitació, fa una calda de cal de déu. Ens dutxem i descansem una mica, el Piotr se'n va a fer un tomb per la ciutat i jo quedo amb ell més tard a un dels ponts que hi ha a la ciutat de Sant Petersburg. Jo estic casnat,e m quedo tombat al llit i m'adormo,m'axixeco i vaig cap a on he quedat amb el Piotr, fem una visita guiada amb barco pels canals de la ciutat, molt interessant. Després de la visita anem a la altra banda del Neva, el riu més gran de la ciutat. Finalment anem a comprar quelcom per menjar i dinar, i a dormir. En el trajecte ens fem unes fotos davant de la Catedral de la Sang Derramada del Senyor...

Durant el trajecte cap a a pensió, parlem de política, Catalunya, Polònia i els capullos dels bessons, dels gais, del liberalisme econòmic, del socialisme, dels països escandinaus i de Zapatero... La mare que em va parir hi ha gent que és jove però és una mica reaccionària, sobretot amb la possibilitat de que els homosexuals puguin adoptar. Aquesta possibilitat no la veuen amb bons ulls, i tenen una percepció una mica distorsionada del Zapatero, es creuen que és un diable comunista, quin fart de riure...

Després d'un temps conservant, i veient que mai ens posaríem d'acord vam decidir donar per terminada la conversació.

Una vegada finalitzada la conversació i arribats a la pensió vam sopar i ens vam aanr a dormir, no sense abans aver de lluitar contra els mosquits, va ser una lluita llarga i dura, els vam deixar disminuïts, però vam acabar esgotats i ens vam acabar adormint a ales 4 de la matinada. Z pierdala moskito, kurwa mac.

Una altra dia en la vida del tito Montoya a Rússia, en el següent redactat hi haurà més

Salut i anarkia, des de Sant Petersburg una de les ciutats més actives políticament.

Jo davant la immensitat del Bàltic. Saludos botxevikes

Una de les víctimes de la massacre, un mosquit escalfat a la paret de la pensió de Sant Petersburg

Jo cordant-me les botes a l'habitació de la pensió de Sant Petersburg

Anem cap a Sant Petersbusrg

Vaig a classes, després de classes, al menjador i després a comprar matrioxques pel centre de la ciutat. Em costa una mica arribar a la botiga, ja que le meu sentit de l'orientació és collonut. Una vegada arribat i trobada la botiga comprem les peculiars i tant populars matrioxques (per cert és d'origen japonès, al Japó són tancades, jejeje). I ara vull trobar una oficina de correus per comprar les putos segells, no si la final em quedaré sense enviar segells...

Tornem a la residència després de compar les nines russes, i sense haver trobat cap oficina postal on comprar els mítics segells russos. Bé, no ens queixarem, abans de tot descansem en un parc proper a l'estàtua de Marx, i em quedo una hora observant el viure dels russos i olorant el naturalisme de l'escena.

Arribo a la residència, preparo la motxilla i ultimo els detalls d'última hora amb el meu company de viatge, en Piotr, el polonès. Anem xino-xano cap a l'estació de trens Estació Kazanskiy. Abans de tot anem al supermercat a comprar patates fregides, xocolata i cocacola, una dieta que diríem mediterrània al 68 %, jejeje...

Finalment arribem a l'estació, un ambient totalment espectacular, amb molt de moviment, es compra i es ven de tot: mòbils, targetes, sexe... Anem a beure una mica de kvas i després Piotr es menja un shawarma. Salut.

Ens muntem en el tren i a fruir de 8 excitants hores de tren asseguts en seients de tren rus, jejeje... La mare que els va parir o tots i a la seva puta mare també, collons quina facilitat tenen per dormir, jo tot putejat no aconsegueixo dormir ni uns maleïts minuts. La mare de déu qui lo portarem que li sàpiga bo.

En el següent redactat parlarem de l'arribada a Sant Petersburg i del que vam fer per aquells puestos de nostro senyor. Ens veiem.

Salut


En Piotr, en Tomislav i jo abans de sortir cap a Sant Petersburg


L'estació de tren de Sant Petersburg, l'estació de tren Moskovskii

Tot isolat pels voltants del Kremlin

Avui, 14 d'agost m'aixeco tard, em dutxo i marxo cap al centre tot isolat, a fer una mica de turisme. La idea era anara a comprar matrioxques, postals i segells; però finalment faig una caminada tot realitzant fotos des de diversos angles dels edificis mes emblemàtics dels voltants del Kremlin, després d'això prenc una cocacola, m'assec al costat del monument a Karl Marx tot menjant-me un hot dog.

Després de descansar una mica, vaig a un bar, a sopar. I ja hi som una altra vegada a la residencia, avui es dimarts, al bar de la residencia hi ha discoteca, aniré a prendre alguna cosa, i continuar coneixent més gent.

Per cert demà faig una festa a al meva habitació amb l'Aleksei i l'Armen, jejeje. Ja us explicaré com ha anat, fins una altre.

Per cert avui he fet més de 400 fotos, jeje

Salut i anarkia

La façana del mític museu d'història



Aquesta fot me la va fer una russa, la car que tinc no invita a la sociabilitat, però és que el solei picava un colló


Un clàssic entre les fotos de Rússia, la Catedral de San Basili a la Plaça Roja, que n'és de bonica, sobretot les mítiques cúpules. Visca el miticisme, jeje

Lenin, patria i socialisme

Ahir, 13 de agost era l'aniversari de Fidel Castro, vaig anar a ales classes, després de les classes vaig anara al menjador. Sempre hi vaig a a les tres, encara que no hi hagi ningú es millor, pots menjar amb mes tranquil·litat, l'únic però es que n'has d'agafar les restes que queden, jeje...

Sempre que dino, ho faig amb una professora alemanya d'angles jubilada, que es troba aquí aprenent rus. Pel que puc veure es una persona bastant simpàtica encara que catòlica.

després del dinaret em dirigeixo a l'habitació, i a fer la becaina, em desperto a ales 18h, i em trobo un missatge dÀleksei, quedo amb ell a les 20:30 a una estació de metro, abans d'anar-me'n menjo amb Tom el croat. Finalitzat el berenar, diguem-ho així, marxo amb el metro.

Una vegada em trobo amb l'Aleksei anem al bar Kruzhka, fem unes cervesetes tot parlant de política: marxisme, anarquisme, Rússia, Putin, Txetxènia, bolxevics, minories ètniques... Finalment fem l'última al carrer, i marxo jo cap al sur de la ciutat i ell cap al nord de la ciutat.

Lenin, rodina i socialism

El costat salvatge de Moscou

El dissabte va ser un dia tranquilet, m'aixeco i quedo amb el Piotr el polonès per anar a fer una ullada a una llibreria al carrer Nou Arbat, la llibreria es bastant gran. Quedo amb el col.lega a les 17h.

Em vesteixo agafo el metro, faig dos canvis de línia. Aquí al metro de Moscou els canvis de línia no son tan penosos com al metro de Barcelona, val la pena fins i tot fer-los per apreciar la bellesa de les estacions del metro moscovita.

Una vegada en el punt de trobada, que era la parada de metro Arbatskaia, anem cap a la llibreria, i ens estem una llarga estona. Finalment compro dos llibres: un sobre les olimpíades de física i un altre sobre formules físiques, dos llibres prou interessant i barats els dos em surten per uns 800 rubles. L'únic però es que son en rus, però també es una bona manera d'aprendre rus.

Una vegada feta la feina a la llibreria ens anem a menjar un shawarma a un lloc en el carrer Nou Arbat, i allí i coneixem a dos tios de Almeria: un dels qual el seu pare va ser el primer que va ficar un càmping a l'Estat Espanyol, i l'altre un gai molt simpàtic i temprat que treballa en la Diputació d'Andalusia.

després de menjar ens anem a un bar al carrer Vell Arbat molt típic i freqüentat tan per joves com per homes de negocis, un bar democràtic com deia n'Armen, l'armeni. Fem unes cerveses i una ampolleta de vodka de mig litre. després d'això ens anem a un altre lloc, el Piotr ja marxa capa a casa a mirar l'internet. Els andalusos i jo continuem pel carrer Vell Arbat, fins al principi del carrer on hi ha gent tocant al guitarra. Comprem unes cerveses, coneixem russos, escoltem musica i continuem parlant amb els russos amb una mescal de rus i angles. De cop i volta un dels andalusos torna tot ple de sang, li havien fotut una pallissa. Tenia tota la samarreta plena de sang, fi de la festa. Els andalusos marxen amb un taxi cap al seu hotel, jo hem quedo allí, parlant amb els russos i bevent cervesa al carrer. Finalment agafo un taxi cap a la residencia, el taxista no sap on es, i em deixa prop d'una parada de metro. Agafo el metro, em quedo sobat i arribo fins al final de la linea, al Parc Poviedi, allí agafo un taxi i em porta cap a la residencia, em surt per 270 rubles. Esta be, ja que no teni ganes de canviar de linea i després anar caminant del metro fins a casa, al qual es a 15-20 minuts a peu.

Per cert a Moscou el millor transport es el taxi, però no els taxis oficial, sinó parat qualsevol cotxe, i concretar amb ell un preu pel trajecte. Es mes barato, mes divertit i molt mes segur.

La única taca negra de la historia d'avui va ser l'agressió que va sofrir el xicot d'Almeria

Jo estic be, a mi m'ha passat res. Suposo que un tito que pesa 120 kg i mesura 180 cm, deu acollonar una mica, no???

Salut i Visca el Parc de la Victòria, per cert aquest ja es la segona vegada que hi sóc.

Buscant a Landau en l'Avinguda de Lenin

Avui es divendres, ahir va ser dia de gran caminada per Moscou, avui he decidit descansar, m'he dutxat i després m'he anat al menjador a menjar. Pasta amb salsitxes, es l'únic que hi quedava a dos quarts de tres. després d'això una estona de internet, i tot seguit hem marxat amb el Piotr cap al carrer avinguda de 6o-let d'octubre. Volia buscar una llibreria, la llibreia nauka, pero finalment no la hem trobada. Aprofitant que hi erem per alli, una zonanova de la ciutat de Moscou que no hi havíem vist, hem fet un volt. i ens hem trobat amb una pizzeria que tenia bona pinta i a mes era barateta, he menjat una pizza amb una ampolla de 2 l de cocacola, els russos fan les coses exageradament grans.

després de sopar, un volt pels voltants i mes tard agafar el metro cap a al residencia, pero abans fem parada al supermercat per comprar queviures i cerveses.

Segurament avui romandre al bar de la residencia, avui i munten una discoteca això ho fan tots els dimarts i divendres.

Demà m'agradaria fer un tom per la ciutat al meu rotllo, per poder fer fotos i deixar-me seduir pels colors i les essències de la capital russa.

Salut i ens veiem

Les croades i els turcs

Ahir dijous dia nacional de Singapur vaig fer una passejada per el centre de la ciutat, em fan mal els peus de tant caminar. Quan arribi a Barcelona, la ciutat em semblara molt petita, em semblara "de juguete", després de la passejada, cervesa, sopar i cap a a la residencia amb el metro

Ahir vaig tenir una conversació realment interessant amb un serbi en el que vam parlar sobre la relació de les croades i Croàcia, la bandera de tots dos.

Al final de la nit vam parlar amb uns turcs, i vaig treure el tema dels kurd i del Kurdistan, la mare que em va parir, es van excitar una mica mes em trenquen al cara. Van negar la existència i el problema dels kurds. Per tan la massacre que va fer Sadamm Hussein als kurd, no hi va existir. La mare que els va parir, bueno m'ho van argumentar dient-me que perdrien poder, per un tros de terra. Tampoc hi estaven molt entusiasmats amb la integració a la Unió Europea.

Final del dia, cap a l'habitació a dormir, i fins un altre dia.

Salut.

Ja porto dues setmanes

Degut a lo feixuc de la feina d'actualitzar el bloc cada dia, nomes l'actualitzaré cada vegada que em connecti, per internet cada tres o quatres dies.

Farem un resum del que va passar des del 29 de juliol fins al 10 d'agost.

Hi vaig fer el test per saber en quin grup em ficarien, aquest test no serveix per res perquè et fiquin on els rota, i així em va, que la primera setmana del cur no m'assabentava d'una puta merda, no entenia res de res. això si la professora de la classe era molt simpàtica i molt agradable. Finalment veient que no entenia res, ja que quan em preguntava no sabia si m'estava demanat l'hora o volia que li digues alguna cosa sobre els textos...jejeje. Em va canviar de grup, el nivell d'aquest grup era mes baix, encara que hi continuaves havent polonesos (et sona Paco). La mare del corder, quan aprendran que pels polonesos es mes fàcil aprendre rus que per nosaltres, igual que pels serbis. Es lo mateix que si jo em vaig a fer un curs d'italià a Itàlia, no fotem collons.

Bé durant aquests dies, hem anat fent les classes, anant a dinar al menjador de la residència. Freqüentant el bar i coneixent gent de diverses cultures i països, jejeje...

El canvi de classe m'ha anat millor, ara m'entero del que la meva professora diu. Encara que la part de gramàtica que fem ja la conec, pero ja em va be aixo refresco la memoria, i el més important escolto en rus i entenc el que la tita em diu.

Els catalans, el rus i el vodka

Després d'anar a les classes i anar a visitar l'Institut Cervantes amb el meu amic Armen, hem fet un tomb per la ciutat pel Vell Arbat i després em dinat i hem fet unes cerveses a un bar típic, en una terrasseta. Posteriorment he quedat amb un grup de catalans, l'Elvira, l'Eulàlia i en Víctor i amb un rus a prop de Tangenskaia. hem anat a un bar, hem sopat i ens hem pres una ampolleta de vodka, el rus molt simpàtic, però m'esperava que aguantes mes vodka, finalment ens hem anat i l'hem deixat al bar amb la musica.

Al bar hi vam menjar shashlik, son com uns pinxos moruns, molt bo, sobretot si ho acompanyes amb al salseta picant.

després d'això, hem agafat el metro, cap a la residencia i direcció al bar a prendre unes cervesetes i petar al xerrada amb els serbis i els croates.

Salut

Un cantant de música folk russa i les cambrere, tan bárbaras, diox

Em dius a mi??¿¿

Falta un dia per a l’inici de les classes

M’aixeco a una indeterminada hora, envio un sms a l’Aleksei el company rus que va conèixer Paco a València. Paco va ser un dels grans amics que hi vaig fer a Polònia, Warszawa en la meva estada d’estudis. Un gran físic i millor persona... continuem; em dutxo, la dutxa no es una meravella però fa la seva funció, em vesteixo. Al tornar de la dutxa tinc resposta d’Aleksei per quedar, dic de queda a les 18:00 a la residencia, ja que encara no em conec el metro. Ales sis m’envia un missatge dient que esta fora. El conec i em presenta al seu amic Armen. Parlem una mica de tot: política, vida Moscou, Rússia, Putin, CCCP...

Son molt bona gent. Anem al centre amb metro, i fem un volt pel costat del riu Moskva, i després de caminar una practica usual en els moscovites, fem parada i fonda. Bevem i mengem alguna cosa. Continuem parlant de Rússia i de les minories, Armen es armeni. Passem una bona estona; mes tar s’ofereixen a portar-me en taxi cap a la residencia. Abans d’això fem una cervesa al carrer i contemplem la immensitat de la ciutat i el viure dels moscovites.

Al tornar a casa vaig ala bar de la residencia i continuo coneixen mes gent, la Pauline una francesa i en Roman un austríac que es un autentic freak, estudia Informàtica, jejeje...

Bona gent, bona gent. Parlem i bevem i cap a casa a dormir. Final d’un altre dia a Moscou. Demà hi ha classes. Un mes definitivament es molt poc temps per conèixer Moscou i la seva gent.

Salut i anarkia.


Jo, recolzat en el pont que creua el riu Moskova. És un dels tants ponts que hi ha, aquest és al costat del Kremlin i la Plaça Roja


L'Aleksei i l'Armen, en el meu primer contacte amb russos, em van ajudar molt durant tot el tems que hi vaig ser a Moscou. Salut tavaritxs