De la feina a l'aeroport direcció a Moskva

M'aixeco tard estic molt nerviós, collons me'n vaig a Moscou. Menjo "libritos" les quals els he preparat jo, ja que ma mare ha de tenir cura d'en Ferran, un bebè que cuida des del juny, en Ferran té sis mesos.

Després de menjar marxo a treballar a l'Editorial Océano és el meu últim dia fins després de vacances, quan comenci el curs escolar. A l'editorial ningú truca, treballo com a tutor i em dedico a mirar informació sobre les universitats de Moscou i Minsk (cosa que podia haver fet abans quins pebrots). Surto a les 20:00 de l'editorial i em vaig amb l'autobús número 30 cap a casa.

Un amic meu, el Teki, em truca i fem l'última cervesa abans de marxar mentrestant el meu pare i la meva germana vana a busc ar el cotxe al garatge. Nerviosament prenc la cervesa amb el Teki mentres parlem de feina i el que puc portar de Rússia com a record per a ell i la seva núvia, una mexicana molt eixerida i simpàtica. Finalment després d'acabar la meva Voll Damm marxo cap al cotxe, pujo i anem cap a l'aeroport.

El meu pare i la meva germana m'acompanyen a l'aeroport. Primerament la meva germana condueix i el meu pare fa de copilot. La meva mare ens troba més tard a la cua de la facturació de l'equipatge de Clickair, viatge i vol cap a Moscou.

Parlem i prenem alguna cosa al Pans, jo em menjo el meu entrepà de pernil i formatge que la meva mare m'havia fet abans.

després de menjar i beure una cocacola marxo en direcció a la terminal del meu vol.

El meu vol amb una mica de retard; entro a l’autobús que ens porta cap a l’avio, i pujo i m’assec en el meu seient. Al costat meu hi ha una parella de russos diguem-ne doningueros molt simpàtica que m’ofereixen una mica de vi, jo els dic que no. Aquest russos son molt simpàtics. Arribo amb una hora de retard a l’aeroport Demodovevo de Mockba. El mateix procés que en l’aeroport de Barcelona; un autobús ens ve a buscar i ens porta a la sala del l’aeroport.

Ja estic en territori rus; jaja. Els funcionaris s’ho prenen amb certa calma, primer omplo el full d’inmigració. Soc l’ultim del vol en passar la frontera Europa-Rússia.

La funcionaria em mira un parell de vegades i finalment em marca el passaport amb un segell. Ja estic a Moscou, jaja. Al sortir em trobo amb un jan que em porta en taxi i al meu costat n’hi ha una noia. Després de 2 minuts començo a parlar amb ella. Ella ve de Barcelona igual que jo i agafarem el mateix taxi de l’institut. El viatge es fa llarg, ella es veterana i m’explica com va el curs i com es Moscou. Durant el viatge parlem de que fem: feina, estudis, inquietuds...

Una vegada arribem a l’Institut fem l’inscripció i la registració, ens donen les claus de les nostres respectives habitacions; deixem les coses i mes tard anem a fer un tomb per la ciutat després d’haver descansat una mica. Ella parla el rus amb bastant fluïdesa, anem a comprar una targeta de mòbil russa per al meu mòbil alliberat quatre dies abans sortir de Barcelona. Posteriorment anem al super a comprar i la liem trencant una gerra de cervesa que em volia comprar per a la meva habitació. Després d’això ens anem al cinema del costat; mengem un frankurt, cervesa i coca cola. Seguim parlant de coses, situacions i realitats. Finalment marxem cap a l’Institut. I jo caic fet pols al meu llit, dormo. Estic cansat, ha sigut un dia molt llarg. Ja estic a Moscou. Salut


Els voltants de la residència, a prop del carrer Akademika Volguina 6, visca l'arquitectura soviètica