El dissabte va ser un dia tranquilet, m'aixeco i quedo amb el Piotr el polonès per anar a fer una ullada a una llibreria al carrer Nou Arbat, la llibreria es bastant gran. Quedo amb el col.lega a les 17h.
Em vesteixo agafo el metro, faig dos canvis de línia. Aquí al metro de Moscou els canvis de línia no son tan penosos com al metro de Barcelona, val la pena fins i tot fer-los per apreciar la bellesa de les estacions del metro moscovita.
Una vegada en el punt de trobada, que era la parada de metro Arbatskaia, anem cap a la llibreria, i ens estem una llarga estona. Finalment compro dos llibres: un sobre les olimpíades de física i un altre sobre formules físiques, dos llibres prou interessant i barats els dos em surten per uns 800 rubles. L'únic però es que son en rus, però també es una bona manera d'aprendre rus.
Una vegada feta la feina a la llibreria ens anem a menjar un shawarma a un lloc en el carrer Nou Arbat, i allí i coneixem a dos tios de Almeria: un dels qual el seu pare va ser el primer que va ficar un càmping a l'Estat Espanyol, i l'altre un gai molt simpàtic i temprat que treballa en la Diputació d'Andalusia.
després de menjar ens anem a un bar al carrer Vell Arbat molt típic i freqüentat tan per joves com per homes de negocis, un bar democràtic com deia n'Armen, l'armeni. Fem unes cerveses i una ampolleta de vodka de mig litre. després d'això ens anem a un altre lloc, el Piotr ja marxa capa a casa a mirar l'internet. Els andalusos i jo continuem pel carrer Vell Arbat, fins al principi del carrer on hi ha gent tocant al guitarra. Comprem unes cerveses, coneixem russos, escoltem musica i continuem parlant amb els russos amb una mescal de rus i angles. De cop i volta un dels andalusos torna tot ple de sang, li havien fotut una pallissa. Tenia tota la samarreta plena de sang, fi de la festa. Els andalusos marxen amb un taxi cap al seu hotel, jo hem quedo allí, parlant amb els russos i bevent cervesa al carrer. Finalment agafo un taxi cap a la residencia, el taxista no sap on es, i em deixa prop d'una parada de metro. Agafo el metro, em quedo sobat i arribo fins al final de la linea, al Parc Poviedi, allí agafo un taxi i em porta cap a la residencia, em surt per 270 rubles. Esta be, ja que no teni ganes de canviar de linea i després anar caminant del metro fins a casa, al qual es a 15-20 minuts a peu.
Per cert a Moscou el millor transport es el taxi, però no els taxis oficial, sinó parat qualsevol cotxe, i concretar amb ell un preu pel trajecte. Es mes barato, mes divertit i molt mes segur.
La única taca negra de la historia d'avui va ser l'agressió que va sofrir el xicot d'Almeria
Jo estic be, a mi m'ha passat res. Suposo que un tito que pesa 120 kg i mesura 180 cm, deu acollonar una mica, no???
Salut i Visca el Parc de la Victòria, per cert aquest ja es la segona vegada que hi sóc.
2 comentaris:
no es que importe pero me he quedado con la curiosidad... la palisa se la dieron al gay o al hetero? pregunto porque, eso diría algo sobre el aspecto social en referencia a la homosexualidad, no?
al final se la dieron al ke no era gay, saltó el sopresón ene le molinón, jeje
Publica un comentari a l'entrada