Moskva: Ja hi som a Sant Petersburg

Arribem a les 10 del matí a Sant Petersburg, amb puntualitat, al sortir de l'estació del tren, ens trobem a l'avinguda Nevski, una gran, bonica i interessant ciutat és la primera impressió. En Piotr i jo ens dirigim cap a la pensió per fer la registració. Donem passaports, ens fan les fotocòpies, ens expliquen com anar, per que el lloc on vam anar era una oficina. Tenen habitacions llogades per Sant Petersburg. Malauradament no podré dormir una estoneta perquè la nostra habitació no estarà llesta fins les tres de la tarda, la mare que els va parir. estic cansat i deshidratat, comprem aigua i cocacola.

En Piotr diu d'anar a Petrogrof, em sembla bé, agafem el metro. El metro és curió i de caire ecològic si més no ja que no tenen tiquets pròpiament dit, has de comprar unes monedes i ficar-les per tal de validar el bitllet, jeje. Després d'agafar el metro agafem una "Marxrutki", una espècie de furgoneta groga que per 35 rubles ens porta al nostre destí. Una vegada arribat comença el gasto amb els tiquets i entrades per visitar els palaus i els museus de Petrgrof. Bonic, però massa sumptuós pel meu gust. Al sortir del palau dels tsars comprem alguns llibres, de fet el llibre té les fotos i la seva explicació en castellà, encara no hi és en català, sniff.

A la sortida un tio calb m'escolta com li explico uns conceptes en castellà al Piotr, la seva xati és a Ses Illes treballant. El tio comença a parlar amb mi en català hi m'explica que hi treballa a Barcelona al Deustch Bank, el tito és alemany i porta uns tres anys vivint a Barcelona. Parla amb nosaltres sobre el que fa, on viu i demés dèries. Com a qualsevol lloc turístic, sempre hi van per la pela, ens comencen a foragitar del lloc. Plou, i no tenen compassió de nosaltres. Fem les últimes fotos i li dic al Piotr que estic cansat i que em vull anar a casa a dutxar-me i descansar una mica. Aquests polonesos no tenen mesura. Collons!!!

Arribem a l'oficina, agafem les claus i paguem 100o rubles de fiança. Arribem a l'habitació, fa una calda de cal de déu. Ens dutxem i descansem una mica, el Piotr se'n va a fer un tomb per la ciutat i jo quedo amb ell més tard a un dels ponts que hi ha a la ciutat de Sant Petersburg. Jo estic casnat,e m quedo tombat al llit i m'adormo,m'axixeco i vaig cap a on he quedat amb el Piotr, fem una visita guiada amb barco pels canals de la ciutat, molt interessant. Després de la visita anem a la altra banda del Neva, el riu més gran de la ciutat. Finalment anem a comprar quelcom per menjar i dinar, i a dormir. En el trajecte ens fem unes fotos davant de la Catedral de la Sang Derramada del Senyor...

Durant el trajecte cap a a pensió, parlem de política, Catalunya, Polònia i els capullos dels bessons, dels gais, del liberalisme econòmic, del socialisme, dels països escandinaus i de Zapatero... La mare que em va parir hi ha gent que és jove però és una mica reaccionària, sobretot amb la possibilitat de que els homosexuals puguin adoptar. Aquesta possibilitat no la veuen amb bons ulls, i tenen una percepció una mica distorsionada del Zapatero, es creuen que és un diable comunista, quin fart de riure...

Després d'un temps conservant, i veient que mai ens posaríem d'acord vam decidir donar per terminada la conversació.

Una vegada finalitzada la conversació i arribats a la pensió vam sopar i ens vam aanr a dormir, no sense abans aver de lluitar contra els mosquits, va ser una lluita llarga i dura, els vam deixar disminuïts, però vam acabar esgotats i ens vam acabar adormint a ales 4 de la matinada. Z pierdala moskito, kurwa mac.

Una altra dia en la vida del tito Montoya a Rússia, en el següent redactat hi haurà més

Salut i anarkia, des de Sant Petersburg una de les ciutats més actives políticament.

Jo davant la immensitat del Bàltic. Saludos botxevikes